12167923_10153084637581254_1600402083_n

Del  15-17 d’Octubre s’ha celebrat a Luxemburg el  VI congrés de Petits  països Europeus, els  debats i exposicions  s’han  centrar en La Igualtat entre Dones i Homes en la presa de decisió  política i econòmica.  

La representant de l’ADA, Meritxell Maestre, ha presentat la situació d’Andorra, amb l’exposició  Égalité entre femmes et hommes dans la prise de décisions politiques et économiques, la situation en Andorre en 2015.

Em breu anirem publicant les exposicions dels diferents participants  mentrestant us oferim aquest petit resum del que va ser la jornada.

Els 8 països convidats  han explicat la situació, les mesures que han posat en marxa i les coses que queden per fer per arribar a una igualtat entre homes i dones en les esferes de presa de decisions a nivell públic i privat. Cal dir que s’ha debatut molt més l’esfera pública que privada.

Al nivell polític, Andorra ha aconseguit sense la utilització de quotes una posició acceptable de representativitat home/dona en les llistes electorals generals i comunals.

Quan ho comparem amb els altres països, nomes Islàndia té una paritat perfecta però s’ha de recalcar que el dret de vot per les dones té 100 anys a Islàndia (el 1975 nomes hi havia 5% de dones diputades, avui son 50%). El cas Islandès és molt interessant per que l’han associat a varies mesures per poder permetre a les dones de ser vistes com a candidates naturals en unes eleccions:

- Quotes en llistes electorals -> a validar amb presentació, no tinc notes al respecte

- Educació sobre igualtat de generes a l’escola

- Foment de la independència econòmica de les dones

- Eines per mesurar la diferencia de salaris entre homes i dones (avui tenen 8% de diferencia de salaris i volen reduir-la a zero)

- Equal pay Standard

- Al 2013 van votar una llei per obligar a tenir paritat en els consells d’administració ( www.krfi.is).

Els altres països tenen resultats més baixos que Andorra sobre la representativitat política,  per exemple a Luxemburg, el percentatge de dones diputades és inferior al 40%. Cal recalcar que la llei electoral luxemburguesa permet votar per les persones i no les llistes, per tant la paritat nomes s’aconsegueix si el vot és paritari… Ara s’està analitzant un avantprojecte de llei per posar quotes en llistes electorals per tenir com a mínim 40% de dones candidates i en els consells d’administració.

Els altres països estan bastant per sota d’Andorra, com Liechtenstein (5 dones sobre 20 diputats), Xipre (cap dona), Mònaco (ND), Malta (ND), San Marino (ND).

Si avui els resultats a Andorra són bons, encara queda molt de camí per fer per arribar a una paritat a les cèl·lules de decisió politiques i econòmiques, i també per reduir la diferencia salarial.

Quines poden ser les pistes de reflexió? Haurien de ser accions coordinades per canviar la percepció del rol de les dones i permetre’ls-hi d’arribar a llocs importants:

- Educació a les escoles: organitzar 2 cops l’any 2 hores de classe (fora de programa si cal) per conscienciar als nens i nenes de la importància de la igualtat de gènere.

- Donar mitjans financers a les dones per poder compaginar vida familiar i professional.

- Fomentar la independència financera de les dones

- Posar quotes obligatòries o voluntàries per arribar a un mínim de 40% de dones al govern, empreses parapúbliques i empreses privades a partir d’un cert tamany.

S’ha debatut la qüestió de les quotes i, encara que no sigui una mesura perfecta, permet a la societat “d’acostumar-se” a veure a dones a llocs de responsabilitat i a trobar-ho “normal”. Aquest pas és molt important per tenir una paritat sense necessitat de quotes més endavant. Els països grans que han donat opinions, han parlat molt favorablement de les quotes, i dels progressos que s’han fet gracies a elles.

També s’ha parlat de la influencia de la religió en el rol de la dona a la societat i s’ha comentat la diferencia entre països protestants i països catòlics.

Luxemburg també va posar en marxa l’any passat 11 mesures concretes transversals per promoure la paritat a nivell públic i privat. Per exemple, nominacions de directius en empreses publiques, objectius voluntaris en empreses privades. Tenen una ministra sobre la igualtat amb un rol transversal.